Projecte LIFE REMAR, tractament sòl-aqüífer amb barreres reactives per renaturalitzar aigües residuals tractades


Resum:

La manca d’aigua és un problema creixent als països mediterranis que es veu agreujat pel canvi climàtic. Generalment, la demanda d’aigua es cobreix mitjançant l’extracció d’aigua subterrània, fet que pot donar lloc a la sobreexplotació dels aqüífers, la qual cosa, en zones costaneres, pot afavorir la intrusió marina.

A les regions costaneres, la demanda augmenta especialment en les èpoques de major afluència turística. En aquest context, la recàrrega gestionada d’aqüífers (MAR) amb aigües residuals tractades, en concret el tractament sòl-aqüífer (SAT), es presenta com una solució robusta per augmentar la disponibilitat dels recursos hídrics i millorar la qualitat de l’efluent de l’EDAR. La tecnologia SAT, mitjançant l’ús de barreres reactives, ha demostrat una eficiència notable en l’eliminació de contaminants, ja que afavoreix una seqüència d’estats redox mitjançant l’addició de carboni orgànic i, per tant, promou la biodegradació i augmenta el nombre de llocs de sorció.

El creixement de plantes a la superfície de les basses ajuda a evitar la colmatació de la zona de recàrrega i aporta matèria orgànica a la barrera al final del seu cicle de vida. En el projecte LIFE REMAR (LIFE20 ENV/ES/000284) s’utilitza aigua tractada a l’EDAR de Cambrils per recarregar l’aqüífer del Baix Camp mitjançant un sistema SAT que consisteix en dues basses d’infiltració, a les quals arriba l’aigua de l’efluent per gravetat i en les quals s’ha instal·lat una barrera reactiva formada principalment per sediments de l’aqüífer i matèria orgànica d’origen vegetal. L’objectiu d’aquesta barrera és afavorir els processos naturals implicats en l’eliminació de contaminants orgànics emergents, microplàstics, patògens i gens de resistència als antibiòtics.

A més, s’està assajant el comportament del sistema amb diferents espècies de plantes, tant autòctones com d’aiguamoll. El sistema està dimensionat per recarregar uns 146.000 m³/any, cosa que representa un 3-4 % del volum total tractat a l’EDAR. Des de l’inici de la infiltració, s’ha registrat una reducció significativa del nitrogen present a l’aigua d’infiltració en el seu pas per la barrera reactiva i la zona no saturada fins a arribar a l’aqüífer; a més, també es redueix la presència d’indicadors patògens i de la resta de paràmetres controlats. Aquests resultats indiquen l’èxit del projecte en l’eliminació de contaminants i la millora de la qualitat de l’aigua, i els resultats d’aquest sistema a escala pilot serviran per al disseny d’un sistema a major escala.

2022 | UPC - CSIC. Unidad Asociada: Grupo de Hidrología Subterránea